Punt i seguit

Punt i seguit.

Acabada la primera PAC, ha quedat clar que l'evolució de la humanitat a través dels segles queda reflectida amb el pas del paradigma lineal (aquell basat en la racionalitat més absoluta que proclamà Descartes, entre altres, on tot havia d'estar estructurat i resultar totalment objectiu per a tenir un procés natural, absent de desordre) a un paradigma hipertextual, on el saber crea més incertesa i inseguretat, on la gran quantitat de informació es tal que es impossible de retenir en qualsevol camp i on la subjectivitat hi és ben present.

Estem doncs, vivint en un món cada cop més globalitzat, però també més complex, i aquesta complexitat és la que fa que l'ingeni humà cerqui i recerqui noves maneres d'expressar-se. L'hipertext n'és una d'elles, se'ns dubte l'era digital en la que estem immersos hi ha tingut molt a veure amb la seva proliferació, i possiblement també perquè sigui una forma d'escriptura que s'assembla molt més al funcionament del cervell humà que no pas l'escriptura lineal.

Potser ara el que es tracta de veure és on realment ens portarà tot plegat, dels perills què porti associats, o si per contra ajudarà a centrar aquest món tan capgirat. Potser una mica de tot... 

Seguim...

Reflexió al voltant del llibre imprès.

Possiblement en aquests moments sigui una discussió estèril el pensar si el llibre digital s'acabarà menjant o no al llibre imprès. Encara avui convivim generacions que hem vist néixer la era digital a nivell comercial, amb el jovent que ja hi ha nascut immers.

Si preguntéssim a la majoria de lectors de les generacions del setanta cap endarrere si prefereixen llegir sobre el suport tradicional o fer-ho en un de digital, segurament guanyaria per majoria el tradicional, per altra banda amb certa lògica perquè és el suport predominant amb el que vàm néixer i créixer; però si la mateixa pregunta la fem a les generacions de finals de segle, fills directes de l'era digital i de les noves tecnologies, segur que la resposta seria ben diferent.

La realitat és la que és i no podem obviar, noves formes tant de lectura com d'escriptura estan trepitjant el terreny amb força, i cal adaptar-s'hi el més ràpidament possible, les editorials, llibrers i fins i tot els mateixos lectors en són ben conscients, i cal fer passes per a reconciliar l'analògic amb el digital el més aviat possible perquè el canvi sigui el menys traumàtic possible.

Tot i que molts experts diguin que la convivència entre la lectura i la impressió analògica i la digital conviuran durant molt de temps, la pregunta és, quant de temps? 

Tot dependrà, com quasi bé tot, de les exigències i els interessos econòmics imperants,  si es decideix fomentar decididament els avantatges de la impressió digital i adaptar l'ensenyament a aquest format en detriment del llibre imprès, la nostàlgia de la lectura en format paper quedarà tant sols amb això, com una afició per nostàlgics.

Jo soc dels que creu que llegir en format paper imprès és molt més místic, més íntim, però a l'hora de ser pràctic soc un gran devorador del format digital, tant per comoditat, interactivitat, economia,emmagatzematge, facilitat d'adquisició, etc. 

El que sembla clar és que hi ha que adaptar-se als nous temps que s'estan vivint, i el format digital en compleix bona part d'aquests requisits d'adaptació.  S'haurà de veure com evoluciona tot plegat....                                         

Que és l'hipertext?

Tot i les múltiples interpretacions que es donen de l'hipertext, cosa que denota que no estem davant una descripció fàcil, podríem dir que és una nova forma d'escriptura interactiva, que dóna múltiples alternatives a l'autor d'un text a l'hora de crear-lo, donant-li la possibilitat de incorporar enllaços de diferents procedència que reforcin la seva obra, article, etc., alhora que dóna eines als seus lectors per a explorar la seva curiositat i ampliar la informació a partir dels diferents nodes que se'ls proporciona.

Sembla, doncs, que amb l'hipertext es passa de l'escriptura lineal o seqüencial a l'escriptura interactiva, tot aprofitant les possibilitats que donen les noves tecnologies. Ens enfrontem a textos oberts, on els múltiples enllaços et transporten d'un lloc a l'altre, fins i tot amb el perill d'acabar-hi perdut. Veritat és però, que el món de coneixements que es pot explorar és bastant més ampli i alhora fàcil que en un text lineal, en el sentit que a l'hipertext, quan cliques a sobre un enllaç degudament canalitzat, s'obre un ventall de informació difícilment obtenible en un text lineal imprès sense dur a terme àmplies cerques manuals.

La facilitat associativa que donen les noves tecnologies fa que la interactivitat dels textos sigui una nova manera de potenciar el coneixement mitjançant la lectura. Sembla doncs que estem davant d'un nou paradigma que dista molt del racionalisme cartesià i que potser s'aproxima més als conceptes de Thomas Kuhn, entès com una nova manera d'avançar científicament en les formes d'escriptura.

Les preguntes ara són : És millor aquest nou paradigma de la hipertextualitat al de l'escriptura lineal?  Va un en detriment de l'altre?

Seguiré avançant en les lectures per a intentar trobar-hi resposta...