Punt i seguit.
Acabada la primera PAC, ha quedat clar que l'evolució de la humanitat a través dels segles queda reflectida amb el pas del paradigma lineal (aquell basat en la racionalitat més absoluta que proclamà Descartes, entre altres, on tot havia d'estar estructurat i resultar totalment objectiu per a tenir un procés natural, absent de desordre) a un paradigma hipertextual, on el saber crea més incertesa i inseguretat, on la gran quantitat de informació es tal que es impossible de retenir en qualsevol camp i on la subjectivitat hi és ben present.
Estem doncs, vivint en un món cada cop més globalitzat, però també més complex, i aquesta complexitat és la que fa que l'ingeni humà cerqui i recerqui noves maneres d'expressar-se. L'hipertext n'és una d'elles, se'ns dubte l'era digital en la que estem immersos hi ha tingut molt a veure amb la seva proliferació, i possiblement també perquè sigui una forma d'escriptura que s'assembla molt més al funcionament del cervell humà que no pas l'escriptura lineal.
Potser ara el que es tracta de veure és on realment ens portarà tot plegat, dels perills què porti associats, o si per contra ajudarà a centrar aquest món tan capgirat. Potser una mica de tot...
Seguim...
La humnaitat sempre es caracteritza per anar donant pasos cap al més enllà i evolucionar, però això comporta una por inaherent. Lo vell ja ho dominem i ho coneixem però tot lo nou fa certa por i angoixa encara que un cop ets dins ja no vols sortir!!!!
ResponEliminaCrec que més aviat, el que no pots fer es sortir-ne una volta hi has entrat. Tens molta de raó, tot i així crec que la por es necessària per a poder encarar lo nou amb respecte.
Elimina