Anàlisi lexicomètrica

Aquesta anàlisi lexicomètrica s'ha fet sobre 2 cossos de blogs que parlen de l'avortament , tot i que de diferent manera, el primer cos de blogs:1, 2, 3, 4, 5, han estat tots llocs feministes de parla catalana que opinen de l'avortament en qüestió en alguns dels seus posts, en el segon s'ha agafat un blog on diferents testimonis directes parlen de la seva experiència abortiva. Veurem com en el primer cos de textos bàsicament es parla de manera genèrica del tema en qüestió i de la polèmica proposta de llei que el Govern Central va proposar i que va costar, entre altres coses, la dimissió del ministre Gallardon.

Per la primera anàlisi s'han agafat un conjunt de blogs de parla catalana de manera aleatòria, fent una cerca per Geogle amb les paraules "blogs feministes avortament", i per a fer el recont de paraules s'ha agafat una llista d'exclusió de la Universitat Pompeu Fabra, afegint a nivell personal les entrades que no s'han considerat rellevants per a l'anàlisi en qüestió després de fer una primera anàlisi generalitzada amb el programa amb la llista d'exclusió estàndard. 

el resultat ha estat el següents:

Veiem com la paraula "dones", "avortament" i "llei" apareixen en els tres primers llocs, i si afegim dona en singular a la primera posició veiem com clarament dona/dones ocupa una posició àmpliament destacada. Si lliguem la novena i la dècima posició veurem com el dret a decidir ocupa també un lloc destacat i per tant podem considerar tots aquests posts com a reivindicatius en la seva majoria, sobretot si ens fixem que "drets" en plural ocupa la novena posició. Important també és la paraula "feminista", que ocupa el setè lloc en l'escala i denota la procedència dels posts analitzats.

Per tant, puc concloure que en el cos dels textos seleccionats es parla del dret a decidir de la dona en el tema de l'avortament i que tots els posts són reivindicatius en la qüestió.

En el segon cos de textos es conten històries directes de dones que han avortat, tot i que veurem com hi han entrades coincidents amb l'altra cos analitzat, també n'apareixen d'altres dignes d'analitzar:
 

Aquí veiem que entrades com "derecho", "derechos" i "abortar" ocupen també un lloc destacat, encapçalat també per la paraula "mujeres" com en el cos anterior, però alhora apareixen paraules com "dolor", "novio", "bebé" o "libre" que deixen clar que, de parlar de l'avortament a tenir-ne una experiència real, la cosa canvia en sobre manera. Especial atenció crec que cal donar a la paraula "novio", en quant a parella de la dona afectada en qüestió, paraula que analitzada en el context del corpus de referència mitjançant la pestanya "concordance" deixa clar que l'opinió de la parella té un pes prou important a l'hora de prendre la decisió.

Per altra banda, la importància de la paraula "bebé" dóna mostres de la consciència del que s'està fent, que sumada a la paraula "dolor", es altament significatiu del sofriment a que una dona es veu sotmesa a l'hora de prendre una decisió semblant. Tot i que de manera molt menys significativa apareixen paraules  com "iglesia" o "educación" que analitzades amb la pestanya "concordance" denoten que una de les reivindicacions de molts dels testimonis demanen és una major educació sexual i una major comprensió de l'església en casos com els seus.

En conclusió, la utilització d'una eina com aquesta és un gran avantatge a l'hora d'analitzar, ja no tan sols blogs personals i aleatoris, sinó textos molt més complexos com ara llibres o material d'estudi, per a treballar-hi a sobre el seu corpus i extreure'n conclusions que ajudin al seu anàlisi. És una eina que per a mi era totalment desconeguda i que penso emprar per a optimitzar els meus estudis i alhora el meu temps.

Introducció anàlisi lexicomètrica

Apunt d'acabar l'assignatura ens toca posar en pràctica l'ús d'un programa anomenat AntConc que permet fer anàlisi lexicomètrics de diferents blocs de textos. Aquest programa permet contar les paraules per freqüències d'us dintre d'un text, que alhora agrupant dintre d'un mateix arxiu diferents textos entremesclats permet analitzar-los a la vegada.

Realment, tot i ser un programa que d'inici sembla complicat d'emprar la veritat és que el seu funcionament és molt senzill, i una volta familiaritzat amb ell dóna un conjunt de possibilitats que poden ser molt avantatjoses per a tenir una primera visió primer i un anàlisi profund després de qualsevol conjunt de textos.

És curiós, però així com ha anat avançant l'assignatura i s'han anat descobrint noves eines de treball i aprofundit a sobre algunes que ja es coneixien, un té la impressió que el funcionament del nostre cervell, la meva concepció de tot plegat ha passat de la linealitat a la complexitat més absoluta, i realment no és que l'assignatura hagi canviat massa cosa, però sí que ha permès donar-me compte que abans tampoc era lineal, senzillament, no ho sabia.

AntConc pot ser la síntesi de tot plegat, un anàlisi d'un conjunt de paraules que soles no signifiquen gran cosa però que al enllaçar-les adequadament donen sentit i percepció a la visió genèrica d'un bloc de textos i que a partir de la primera tria permet seguir un camí de lectura que es cregui més convenient.

En el pròxim post ja penaré la meva anàlisi, que ha estat treta d'un munt de pots que parlen a sobre la dona i la problemàtica de l'avortament en general des de diferents perspectives.

Canvis en els mètodes de lectura i escriptura

L'adveniment de les noves tecnologies digitals han suposat un canvi en molts camps, des de les formes de treballar fins als canvis en molts costums que teníem arrelats i que semblaven no haver de canviar mai, com per exemple en els processos de lectura i escriptura.

Els nous suports, tant d'escriure com de llegir, ens han canviat la concepció, ja no tan sols visual, sinó també física del que havíem après en les nostres primeres etapes d'ensenyament, i si bé es cert que avui per avui, aquest processos estan plenament consolidats, també és veritat que els que hem vist néixer les noves tecnologies, ens hem hagut d'adaptar amb més o manco esforç a totes les possibilitats que aquests avanços ens han ofert.

Llegir i escriure en suports digitals segurament sigui una evolució necessària a la que tard o prest havíem d'arribar, però res no és el mateix, el senzill fet de llegir en una pantalla, amb les possibilitats que això ofereix, o escriure mitjançant un teclat, també amb totes les seves possibilitats, és una acte mecànic al que no estàvem acostumats, i per tant, adaptar-s'hi sempre suposa un esforç necessari. Podríem discutir si aquestes noves formes són millors o pitjor que les tradicionals, segurament això sigui qüestió de gustos, però el que està clar que res esdevé el mateix. Particularment noto que alhora que escric amb el teclat o llegeixo per pantalla, se m'activen noves formes de interpretació que indiscutiblement queden reflectides en els meus treballs. Sembla que el cervell pensa i funciona diferent, més accelerat i amb un estat d'alerta superior al que podia experimentar amb un llibre a la mà o escrivint a sobre un paper.

Igual tot plegat és una percepció i res no ha canviat tant, però el que si és cert és que l'avenç ha estat generós a l'hora de treballar, i segurament tornar endarrere em costaria força. Potser és que també m'està canviant la manera de pensar?

Literatura i hipertext

Amb l'adveniment dels suports digitals la literatura va adquirint una nova dimensió, tan sols basta veure els exemples de narracions en format hipertextuals que ens han passat el professor. Però aquesta nova dimensió potser calgui interpretar-la com a una manera de potenciar els formats establerts.

 Si en el post anterior, quan parlava de literatura, deia que tot el que vingui per a sumar benvingut sigui, al marge que la nostra interpretació personal pugui ser positiva o negativa, com molt bé apuntava el company Ricard amb el seu comentari, segurament ens calgui reflexionar sobre si realment les novetats que es van incorporant revolucionen, supleixen o potencien el que ja venia funcionant.

La lectura de Moreno Hernadez, Literatura e hipertexto. De la cultura manuscrita a la cultura electrónica. toca obertament el tema que estic apuntant, arribant a afirmar que els mitjans electrònics no s'oposen al mitjà escrit, sinó que més aviat el potencien i l'integren.

Potser sigui aquest el camí, i potser els que ens costi més de veure-ho tot plegat som els lectors dels suports tradicionals. Habituar-se a llegir un hipertext, copsar-ne el seu significat a través dels camins que s'ofereixen, no resulta fàcil, al manco per a mi, però es clar que aquesta nova forma de literatura ja és ben present, agradi més o manco, i que com a tal ofereix unes possibilitats dignes d'explorar.

Literatura digital

Sovint quan parlem de literatura digital, del format hipertext, ens ve al cap una nova forma d'escriure, moderna, feta expressament amb la finalitat de crear una nova forma de literatura.

De fet, en un post anterior em demanava aviem si realment el format digital, concretament la lectura digital arraconaria el suport escrit? com més va avançant l'assignatura més clar veiem que sí, que una nova manera d'escriure, de llegir, de crear, ha sorgit i va agafant força, però que de cap manera va en detriment dels suports tradicionals, ans al contrari, emergeix per a sumar, per a contribuir a que la literatura sigui formant part de la vessant cultural de la nostra civilització com ja ho va ser de les civilitzacions anteriors.

Qualsevol novetat sempre s'agafa com una mena de revolució respecte a l'anterior, en aquest cas, tot i que cal reconèixer el sentit revolucionari que agafa el suport sobre el que està escrit l'hipertext, la literatura segueix sent això, literatura, ja sigui en format paper o hipertextual, el que importa es l'aportació cultural de l'autor i la nostra interpretació.

Benvingudes, doncs, les novetats si venen a sumar...

El lectoautor

Amb adveniment de l'hipertext, o de l'escriptura digital, en que el format lineal deixa pas a un paradigma molt més complex, segurament mes en sintonia amb la mesura com s'interrelaciona la nostra ment, sorgeix la figura del lectoautor.

Si en l'escriptura lineal, l'autor esdevenia l'amo i senyor de la seva creació i condicionava els camins que s'havien de seguir per  a la seva comprensió, amb l'hipertext el lector esdevé també autor del seu propi itinerari, ja no tan sols conservant la pròpia essència del text en qüestió, sinó fins i tot ampliant-ne el significat.

A partir de les suggereixes de l'autor, el lectoautor agafa el comandament del text amb resultats sovint sorprenents pel propi autor.

Si el llibre reconeixem que ja va ser fruit d'un bon grapat de tecnologia, tot i que ara la veiem com totalment normal, la tecnologia digital permet encara més possibilitats que de la del llibre imprès, es fa possible a través del contingut i es posa a l'abast del lector.

Autor i lector es complementen, es permeten l'un a l'altre i fan que es creï una comunicació viva, oberta i alhora experimental que es capaç d'emocionar i provocar alhora.

Ha sorgit un nou tipus de literatura, on les fronteres entre qui crea i qui rep es dilueixen i s'augmenten les possibilitats interpretatives amb el consegüent resultat de més riquesa cultural.

Som hipertextuals?

L'hipertex soc jo, l'hipertext som nosaltres.


Una volta entregada la segona PAC, on s'ha argumentat si l'hipertext forma part de nosaltres, del nostre propi jo, em proposo fer un resum de la mateixa:

Està clar que vivim en un món que podem anomenar xarxa, on tot està entrellaçat depenent de les conveniències dels que mouen els fils polítics i econòmics que ens marquen la vida en general, un món xarxa que alhora que uneix estratifica i crea més diferències depenent de les possibilitats d'influència que es puguin tenir.

Dintre d'aquest món xarxa on estem ubicats, ens veiem obligats a escriure el nostre propi jo de manera hipertextual, definint en tot moment els nodes interiors que volem activar, sempre condicionats per les normes establertes que tenim imposades i que sovint no ens deixen fer segons la nostra consciència. Sabem que estem condicionat per les influències rebudes de l'exterior, l'anomenat efecte papallona, i que alhora nosaltres també podem influir amb els nostres actes, i més en la nova realitat latent, sumida dintre del caos, la qual cosa fa que les accions es puguin magnificar de manera incontrolada inclús sense tenir-ne intenció.

Som hipertextuals doncs, alhora que sotmesos dintre del caos ens veiem obligats a posar ordre a les nostres accions, som un gran hipertext perquè anem activant els nodes necessaris davant cada situació segons les nostres conviccions, condicionades o no, per l'entorn que ens movem.

Ha d'existir però una manera d'expressar-se sense amb espontaneïtat, sense traves aparents, i aquesta manera podria ser l'art en totes les seves manifestacions, on l'artista, jutge del seu temps i de la realitat que viu, es capaç de deixar fluir, dintre del caos inicial, una obra que el satisfà i que difícilment podria expressar per mitjà dels canals habituals del llenguatge i l'escriptura. Una obra que el desempallega de les traves i que es capaç d'aflorar mitjançant l'activació dels seus nodes personals que va activant d'acord amb  les conviccions que ell sent.

Món global, món hipertextual?

Món global, món hipertextual


Diem que vivim en un món global, on tot es sabut en pocs moments, on estem connectats els uns als altres sempre que volem o ho necessitem, on un fet transcendent en un lloc (si interessa, es clar) es sabut i transcendeix en pocs segons en qualsevol punt interconnectat, i on les informacions rebudes responen a interessos plenament capitalistes.

Això no ho podem negar, i manco els que som anomenats (o mal anomenats) occidentals, estem immersos en uns cànons que ens venen injectats a caprici de la societat capitalista i on els valors d'antany capa cop queden més en entredit.

Això possiblement en obligui a tornar-nos hipertextuals, potser no en el sentit estricte de la paraula relacionada amb un suport informàtic i mitjançant nodes entrellaçats els uns amb els altres, però sí a actuar igual que si estiguéssim davant d'un text escrit per a l'ordinador, amb enllaços que podem triar i elegint el camí de lectura que més ens inquieta de les moltes possibilitats que tenim al nostre abast.

Segurament, i potser cada cop més, la nostra vida estigui convertida en un hipertext, altament global i amb molts nodes per a elegir el camí, la qual cosa ens obliga a destriar la informació i a seguir el traçat que en dicti la nostra consciència.

Castells ens diu que "és cada cop més habitual que la gent no organitzi el seu significat al voltant del que fa, sinó pel que és i creu ser"(1), quan realment el que caldria demanar-se és el que som i el que volem ser.

L'era de la informació ens condicionarà cada cop més si nosaltres no som capaços de condicionar-nos primer en base als nostres valors. El perill és imminent i efectivament la història no ha fet res més que començar. 

(1) Castell, Manuel. (2003) L'era de la informació. Barcelona. Ed. UOC

Aprendre a desaprendre

Aprendre a desaprendre 

Gonçal Mayos ens parla en el seu assaig "La sociedad de la incultura" que tenim en el llibre de referència "La sociedad de la ignirancia"  de la necessitat d'aprendre a desaprendre que cada cop més tenim si volem estar al dia en societat de la informació en la que estem vivint.

La velocitat en la que el coneixement s'actualitzen i deixen obsolets arguments anteriors fa que tinguem la necessitat d'haver d'estar sempre atents a les novetats de les nostres especialitzacions, si no volem quedar obsolets de coneixements. Això implica deixar de creure en postulats que possiblement tenim molt arrelats en el nostre coneixement i que possiblement ens servien "perquè sempre havien estat així". Avui, però, els avanços tècnics constants ja no fan possible aquell saber de savi que un podia arribar a tenir sobre algun tema o especialitat en concret.

Possiblement desaprendre sigui molt més difícil que aprendre, substituir conceptes arrelats en la memòria a llarg termini implica un esforç afegit que hem d'estar disposats a fer, i potser és en aquest punt on hi ha que obrir la nostra ment, educant-nos en saber que el que sabem pot caducar i actualitzar-se, per així mantenir els nivells d'atenció necessaris per a seguir evolucionant d'acord amb les noves exigències de tot plegat.

"La sociedad del conocimiento no solo nos pone el reto de aprender más, y hacerlo de manera más rápida, sinó de desaprender tambien más y de manera más rápida" (Gonçal Mayos)

Punt i seguit

Punt i seguit.

Acabada la primera PAC, ha quedat clar que l'evolució de la humanitat a través dels segles queda reflectida amb el pas del paradigma lineal (aquell basat en la racionalitat més absoluta que proclamà Descartes, entre altres, on tot havia d'estar estructurat i resultar totalment objectiu per a tenir un procés natural, absent de desordre) a un paradigma hipertextual, on el saber crea més incertesa i inseguretat, on la gran quantitat de informació es tal que es impossible de retenir en qualsevol camp i on la subjectivitat hi és ben present.

Estem doncs, vivint en un món cada cop més globalitzat, però també més complex, i aquesta complexitat és la que fa que l'ingeni humà cerqui i recerqui noves maneres d'expressar-se. L'hipertext n'és una d'elles, se'ns dubte l'era digital en la que estem immersos hi ha tingut molt a veure amb la seva proliferació, i possiblement també perquè sigui una forma d'escriptura que s'assembla molt més al funcionament del cervell humà que no pas l'escriptura lineal.

Potser ara el que es tracta de veure és on realment ens portarà tot plegat, dels perills què porti associats, o si per contra ajudarà a centrar aquest món tan capgirat. Potser una mica de tot... 

Seguim...

Reflexió al voltant del llibre imprès.

Possiblement en aquests moments sigui una discussió estèril el pensar si el llibre digital s'acabarà menjant o no al llibre imprès. Encara avui convivim generacions que hem vist néixer la era digital a nivell comercial, amb el jovent que ja hi ha nascut immers.

Si preguntéssim a la majoria de lectors de les generacions del setanta cap endarrere si prefereixen llegir sobre el suport tradicional o fer-ho en un de digital, segurament guanyaria per majoria el tradicional, per altra banda amb certa lògica perquè és el suport predominant amb el que vàm néixer i créixer; però si la mateixa pregunta la fem a les generacions de finals de segle, fills directes de l'era digital i de les noves tecnologies, segur que la resposta seria ben diferent.

La realitat és la que és i no podem obviar, noves formes tant de lectura com d'escriptura estan trepitjant el terreny amb força, i cal adaptar-s'hi el més ràpidament possible, les editorials, llibrers i fins i tot els mateixos lectors en són ben conscients, i cal fer passes per a reconciliar l'analògic amb el digital el més aviat possible perquè el canvi sigui el menys traumàtic possible.

Tot i que molts experts diguin que la convivència entre la lectura i la impressió analògica i la digital conviuran durant molt de temps, la pregunta és, quant de temps? 

Tot dependrà, com quasi bé tot, de les exigències i els interessos econòmics imperants,  si es decideix fomentar decididament els avantatges de la impressió digital i adaptar l'ensenyament a aquest format en detriment del llibre imprès, la nostàlgia de la lectura en format paper quedarà tant sols amb això, com una afició per nostàlgics.

Jo soc dels que creu que llegir en format paper imprès és molt més místic, més íntim, però a l'hora de ser pràctic soc un gran devorador del format digital, tant per comoditat, interactivitat, economia,emmagatzematge, facilitat d'adquisició, etc. 

El que sembla clar és que hi ha que adaptar-se als nous temps que s'estan vivint, i el format digital en compleix bona part d'aquests requisits d'adaptació.  S'haurà de veure com evoluciona tot plegat....                                         

Que és l'hipertext?

Tot i les múltiples interpretacions que es donen de l'hipertext, cosa que denota que no estem davant una descripció fàcil, podríem dir que és una nova forma d'escriptura interactiva, que dóna múltiples alternatives a l'autor d'un text a l'hora de crear-lo, donant-li la possibilitat de incorporar enllaços de diferents procedència que reforcin la seva obra, article, etc., alhora que dóna eines als seus lectors per a explorar la seva curiositat i ampliar la informació a partir dels diferents nodes que se'ls proporciona.

Sembla, doncs, que amb l'hipertext es passa de l'escriptura lineal o seqüencial a l'escriptura interactiva, tot aprofitant les possibilitats que donen les noves tecnologies. Ens enfrontem a textos oberts, on els múltiples enllaços et transporten d'un lloc a l'altre, fins i tot amb el perill d'acabar-hi perdut. Veritat és però, que el món de coneixements que es pot explorar és bastant més ampli i alhora fàcil que en un text lineal, en el sentit que a l'hipertext, quan cliques a sobre un enllaç degudament canalitzat, s'obre un ventall de informació difícilment obtenible en un text lineal imprès sense dur a terme àmplies cerques manuals.

La facilitat associativa que donen les noves tecnologies fa que la interactivitat dels textos sigui una nova manera de potenciar el coneixement mitjançant la lectura. Sembla doncs que estem davant d'un nou paradigma que dista molt del racionalisme cartesià i que potser s'aproxima més als conceptes de Thomas Kuhn, entès com una nova manera d'avançar científicament en les formes d'escriptura.

Les preguntes ara són : És millor aquest nou paradigma de la hipertextualitat al de l'escriptura lineal?  Va un en detriment de l'altre?

Seguiré avançant en les lectures per a intentar trobar-hi resposta...

Benvinguda

Em plau donar-vos la benvinguda a aquest bloc, motiu, principalment del projecte de recerca de l'assignatura "Escriptures hipertextuals" corresponent al grau de Humanitats de la UOC.

Així, en aquest bolc, i durant aproximadament 14 setmanes aniré publicant diferents posts relacionats amb l'assignatura en qüestió, que en realitat seran un reflex del progrés i de l'aprenentatge adquirit.

L'era digital es ja avui una realitat a la que tots ens hem hagut d'avesar, i el tractament de textos n'és una més de les seves possibilitats, la gran quantitat de informació a la que tots podem accedir fa que la necessitat de saber emprar eines que ens simplifiquin la nostra feina d'anàlisi sigui una opció que no es pot menystenir en compte.

Per tant, us faré partícips d'aquesta nova aventura que començo a la UOC de la ma del mestre Joan Campàs, que serà qui ens guiarà el camí a seguir, i esperó que el mateix interès que suscita amb mi  us pugui servir a tots els que visiteu aquest bolc per a conèixer una mica més d'aquest complexe món digital.

Així doncs, des d'aquest primer post, us reitero la meva benvinguda i us convido a opinar del treball que aniré publicant.

Salut