Una volta entregada la segona PAC, on s'ha argumentat si l'hipertext forma part de nosaltres, del nostre propi jo, em proposo fer un resum de la mateixa:
Està clar que vivim en un món que podem anomenar xarxa, on tot està entrellaçat depenent de les conveniències dels que mouen els fils polítics i econòmics que ens marquen la vida en general, un món xarxa que alhora que uneix estratifica i crea més diferències depenent de les possibilitats d'influència que es puguin tenir.
Dintre d'aquest món xarxa on estem ubicats, ens veiem obligats a escriure el nostre propi jo de manera hipertextual, definint en tot moment els nodes interiors que volem activar, sempre condicionats per les normes establertes que tenim imposades i que sovint no ens deixen fer segons la nostra consciència. Sabem que estem condicionat per les influències rebudes de l'exterior, l'anomenat efecte papallona, i que alhora nosaltres també podem influir amb els nostres actes, i més en la nova realitat latent, sumida dintre del caos, la qual cosa fa que les accions es puguin magnificar de manera incontrolada inclús sense tenir-ne intenció.
Som hipertextuals doncs, alhora que sotmesos dintre del caos ens veiem obligats a posar ordre a les nostres accions, som un gran hipertext perquè anem activant els nodes necessaris davant cada situació segons les nostres conviccions, condicionades o no, per l'entorn que ens movem.
Ha d'existir però una manera d'expressar-se sense amb espontaneïtat, sense traves aparents, i aquesta manera podria ser l'art en totes les seves manifestacions, on l'artista, jutge del seu temps i de la realitat que viu, es capaç de deixar fluir, dintre del caos inicial, una obra que el satisfà i que difícilment podria expressar per mitjà dels canals habituals del llenguatge i l'escriptura. Una obra que el desempallega de les traves i que es capaç d'aflorar mitjançant l'activació dels seus nodes personals que va activant d'acord amb les conviccions que ell sent.
