Canvis en els mètodes de lectura i escriptura

L'adveniment de les noves tecnologies digitals han suposat un canvi en molts camps, des de les formes de treballar fins als canvis en molts costums que teníem arrelats i que semblaven no haver de canviar mai, com per exemple en els processos de lectura i escriptura.

Els nous suports, tant d'escriure com de llegir, ens han canviat la concepció, ja no tan sols visual, sinó també física del que havíem après en les nostres primeres etapes d'ensenyament, i si bé es cert que avui per avui, aquest processos estan plenament consolidats, també és veritat que els que hem vist néixer les noves tecnologies, ens hem hagut d'adaptar amb més o manco esforç a totes les possibilitats que aquests avanços ens han ofert.

Llegir i escriure en suports digitals segurament sigui una evolució necessària a la que tard o prest havíem d'arribar, però res no és el mateix, el senzill fet de llegir en una pantalla, amb les possibilitats que això ofereix, o escriure mitjançant un teclat, també amb totes les seves possibilitats, és una acte mecànic al que no estàvem acostumats, i per tant, adaptar-s'hi sempre suposa un esforç necessari. Podríem discutir si aquestes noves formes són millors o pitjor que les tradicionals, segurament això sigui qüestió de gustos, però el que està clar que res esdevé el mateix. Particularment noto que alhora que escric amb el teclat o llegeixo per pantalla, se m'activen noves formes de interpretació que indiscutiblement queden reflectides en els meus treballs. Sembla que el cervell pensa i funciona diferent, més accelerat i amb un estat d'alerta superior al que podia experimentar amb un llibre a la mà o escrivint a sobre un paper.

Igual tot plegat és una percepció i res no ha canviat tant, però el que si és cert és que l'avenç ha estat generós a l'hora de treballar, i segurament tornar endarrere em costaria força. Potser és que també m'està canviant la manera de pensar?

Literatura i hipertext

Amb l'adveniment dels suports digitals la literatura va adquirint una nova dimensió, tan sols basta veure els exemples de narracions en format hipertextuals que ens han passat el professor. Però aquesta nova dimensió potser calgui interpretar-la com a una manera de potenciar els formats establerts.

 Si en el post anterior, quan parlava de literatura, deia que tot el que vingui per a sumar benvingut sigui, al marge que la nostra interpretació personal pugui ser positiva o negativa, com molt bé apuntava el company Ricard amb el seu comentari, segurament ens calgui reflexionar sobre si realment les novetats que es van incorporant revolucionen, supleixen o potencien el que ja venia funcionant.

La lectura de Moreno Hernadez, Literatura e hipertexto. De la cultura manuscrita a la cultura electrónica. toca obertament el tema que estic apuntant, arribant a afirmar que els mitjans electrònics no s'oposen al mitjà escrit, sinó que més aviat el potencien i l'integren.

Potser sigui aquest el camí, i potser els que ens costi més de veure-ho tot plegat som els lectors dels suports tradicionals. Habituar-se a llegir un hipertext, copsar-ne el seu significat a través dels camins que s'ofereixen, no resulta fàcil, al manco per a mi, però es clar que aquesta nova forma de literatura ja és ben present, agradi més o manco, i que com a tal ofereix unes possibilitats dignes d'explorar.

Literatura digital

Sovint quan parlem de literatura digital, del format hipertext, ens ve al cap una nova forma d'escriure, moderna, feta expressament amb la finalitat de crear una nova forma de literatura.

De fet, en un post anterior em demanava aviem si realment el format digital, concretament la lectura digital arraconaria el suport escrit? com més va avançant l'assignatura més clar veiem que sí, que una nova manera d'escriure, de llegir, de crear, ha sorgit i va agafant força, però que de cap manera va en detriment dels suports tradicionals, ans al contrari, emergeix per a sumar, per a contribuir a que la literatura sigui formant part de la vessant cultural de la nostra civilització com ja ho va ser de les civilitzacions anteriors.

Qualsevol novetat sempre s'agafa com una mena de revolució respecte a l'anterior, en aquest cas, tot i que cal reconèixer el sentit revolucionari que agafa el suport sobre el que està escrit l'hipertext, la literatura segueix sent això, literatura, ja sigui en format paper o hipertextual, el que importa es l'aportació cultural de l'autor i la nostra interpretació.

Benvingudes, doncs, les novetats si venen a sumar...

El lectoautor

Amb adveniment de l'hipertext, o de l'escriptura digital, en que el format lineal deixa pas a un paradigma molt més complex, segurament mes en sintonia amb la mesura com s'interrelaciona la nostra ment, sorgeix la figura del lectoautor.

Si en l'escriptura lineal, l'autor esdevenia l'amo i senyor de la seva creació i condicionava els camins que s'havien de seguir per  a la seva comprensió, amb l'hipertext el lector esdevé també autor del seu propi itinerari, ja no tan sols conservant la pròpia essència del text en qüestió, sinó fins i tot ampliant-ne el significat.

A partir de les suggereixes de l'autor, el lectoautor agafa el comandament del text amb resultats sovint sorprenents pel propi autor.

Si el llibre reconeixem que ja va ser fruit d'un bon grapat de tecnologia, tot i que ara la veiem com totalment normal, la tecnologia digital permet encara més possibilitats que de la del llibre imprès, es fa possible a través del contingut i es posa a l'abast del lector.

Autor i lector es complementen, es permeten l'un a l'altre i fan que es creï una comunicació viva, oberta i alhora experimental que es capaç d'emocionar i provocar alhora.

Ha sorgit un nou tipus de literatura, on les fronteres entre qui crea i qui rep es dilueixen i s'augmenten les possibilitats interpretatives amb el consegüent resultat de més riquesa cultural.