Literatura i hipertext

Amb l'adveniment dels suports digitals la literatura va adquirint una nova dimensió, tan sols basta veure els exemples de narracions en format hipertextuals que ens han passat el professor. Però aquesta nova dimensió potser calgui interpretar-la com a una manera de potenciar els formats establerts.

 Si en el post anterior, quan parlava de literatura, deia que tot el que vingui per a sumar benvingut sigui, al marge que la nostra interpretació personal pugui ser positiva o negativa, com molt bé apuntava el company Ricard amb el seu comentari, segurament ens calgui reflexionar sobre si realment les novetats que es van incorporant revolucionen, supleixen o potencien el que ja venia funcionant.

La lectura de Moreno Hernadez, Literatura e hipertexto. De la cultura manuscrita a la cultura electrónica. toca obertament el tema que estic apuntant, arribant a afirmar que els mitjans electrònics no s'oposen al mitjà escrit, sinó que més aviat el potencien i l'integren.

Potser sigui aquest el camí, i potser els que ens costi més de veure-ho tot plegat som els lectors dels suports tradicionals. Habituar-se a llegir un hipertext, copsar-ne el seu significat a través dels camins que s'ofereixen, no resulta fàcil, al manco per a mi, però es clar que aquesta nova forma de literatura ja és ben present, agradi més o manco, i que com a tal ofereix unes possibilitats dignes d'explorar.