L'adveniment de les noves tecnologies digitals han suposat un canvi en molts camps, des de les formes de treballar fins als canvis en molts costums que teníem arrelats i que semblaven no haver de canviar mai, com per exemple en els processos de lectura i escriptura.
Els nous suports, tant d'escriure com de llegir, ens han canviat la concepció, ja no tan sols visual, sinó també física del que havíem après en les nostres primeres etapes d'ensenyament, i si bé es cert que avui per avui, aquest processos estan plenament consolidats, també és veritat que els que hem vist néixer les noves tecnologies, ens hem hagut d'adaptar amb més o manco esforç a totes les possibilitats que aquests avanços ens han ofert.
Llegir i escriure en suports digitals segurament sigui una evolució necessària a la que tard o prest havíem d'arribar, però res no és el mateix, el senzill fet de llegir en una pantalla, amb les possibilitats que això ofereix, o escriure mitjançant un teclat, també amb totes les seves possibilitats, és una acte mecànic al que no estàvem acostumats, i per tant, adaptar-s'hi sempre suposa un esforç necessari. Podríem discutir si aquestes noves formes són millors o pitjor que les tradicionals, segurament això sigui qüestió de gustos, però el que està clar que res esdevé el mateix. Particularment noto que alhora que escric amb el teclat o llegeixo per pantalla, se m'activen noves formes de interpretació que indiscutiblement queden reflectides en els meus treballs. Sembla que el cervell pensa i funciona diferent, més accelerat i amb un estat d'alerta superior al que podia experimentar amb un llibre a la mà o escrivint a sobre un paper.
Igual tot plegat és una percepció i res no ha canviat tant, però el que si és cert és que l'avenç ha estat generós a l'hora de treballar, i segurament tornar endarrere em costaria força. Potser és que també m'està canviant la manera de pensar?
Cert, Antoni, res ja és igual. Jo també em preguntava en una 'entrada' al meu bloc si he canviat la meva manera de pensar. Vaig arribar a la conclusió que no tant en la manera de pensar, sinó més en la manera de transmetre o comunicar els meus pensaments.
ResponEliminaPer exemple, escriure amb el teclat sí em permet anar escrivint i, de vegades, tenir idees paral.leles a allò que escric (que m'haig d'anotar apart per no oblidar-les). Com molt bé dius, escriure en un teclat ha esdevingut en una cosa mecànica, almenys així m'ho sembla a mi.
Ara bé, llegir en una pantalla em costa molt més. Principalment, em costa la concetració. En aquesta assignatura, i altres, m'he imprés els apunts perquè era la única manera de concentrar-m'hi plenament, m'agradéssin més o menys. Amb la pantalla, si el text és farregós o no t'acaba d'agradar, tens moltes temptacions d'agafar el ratolí i fer un senzill 'clic' a una nova finestra ;-)
És veritat, aquell que no hem nascut dins la era digital molts cops tot es fa una mica costa amunt!! sense anar més lluny amb la concepció del blog per a mi va ser tot un repte i encara ho continua sent.
ResponEliminaHola Antoni:
ResponEliminaLa verdad es que ha sido necesario un gran proceso de adaptación a esta nueva época en que la lectura se ha convertido en un hecho público, sobre todo si tu propia historia está rodeada de hecho íntimos en cuanto a escoger, visitas y leer.
Quizás de forma provisional nos encontramos en una calle donde existen dos carriles de circulación, por una parte está el rápido, el que parece que te hace llegar con más facilidad y que la misma corriente del tiempo te hace utilizar.
Por el otro carril, ves que poco a poco se pierden caminadores o conductores, el tiempo y la inercia te obligan al cambio.
El sentimiento individual de percibir una sensación... esa intimidad... poco a poco se está transformando en común, en pública y sobre todo en participativa.
El resultado final??...no lo se... quizás un nuevo concepto de pensamiento y por ende de "jo".