Sovint quan parlem de literatura digital, del format hipertext, ens ve al cap una nova forma d'escriure, moderna, feta expressament amb la finalitat de crear una nova forma de literatura.
De fet, en un post anterior em demanava aviem si realment el format digital, concretament la lectura digital arraconaria el suport escrit? com més va avançant l'assignatura més clar veiem que sí, que una nova manera d'escriure, de llegir, de crear, ha sorgit i va agafant força, però que de cap manera va en detriment dels suports tradicionals, ans al contrari, emergeix per a sumar, per a contribuir a que la literatura sigui formant part de la vessant cultural de la nostra civilització com ja ho va ser de les civilitzacions anteriors.
Qualsevol novetat sempre s'agafa com una mena de revolució respecte a l'anterior, en aquest cas, tot i que cal reconèixer el sentit revolucionari que agafa el suport sobre el que està escrit l'hipertext, la literatura segueix sent això, literatura, ja sigui en format paper o hipertextual, el que importa es l'aportació cultural de l'autor i la nostra interpretació.
Benvingudes, doncs, les novetats si venen a sumar...
Doncs, Antoni, no tinc clar que totes les novetats vinguin a sumar, però que tampoc això sigui intrínsecament negatiu. Les aportacions poden ser culturals o no, i la nostra interpretació pot ser afirmativa o negativa, però tot es converteix en una amalgama de propostes que configuren la literatura, o el que acabi sent la literatura en el nostre segle.
ResponElimina