El lectoautor

Amb adveniment de l'hipertext, o de l'escriptura digital, en que el format lineal deixa pas a un paradigma molt més complex, segurament mes en sintonia amb la mesura com s'interrelaciona la nostra ment, sorgeix la figura del lectoautor.

Si en l'escriptura lineal, l'autor esdevenia l'amo i senyor de la seva creació i condicionava els camins que s'havien de seguir per  a la seva comprensió, amb l'hipertext el lector esdevé també autor del seu propi itinerari, ja no tan sols conservant la pròpia essència del text en qüestió, sinó fins i tot ampliant-ne el significat.

A partir de les suggereixes de l'autor, el lectoautor agafa el comandament del text amb resultats sovint sorprenents pel propi autor.

Si el llibre reconeixem que ja va ser fruit d'un bon grapat de tecnologia, tot i que ara la veiem com totalment normal, la tecnologia digital permet encara més possibilitats que de la del llibre imprès, es fa possible a través del contingut i es posa a l'abast del lector.

Autor i lector es complementen, es permeten l'un a l'altre i fan que es creï una comunicació viva, oberta i alhora experimental que es capaç d'emocionar i provocar alhora.

Ha sorgit un nou tipus de literatura, on les fronteres entre qui crea i qui rep es dilueixen i s'augmenten les possibilitats interpretatives amb el consegüent resultat de més riquesa cultural.